Encara a Quebec, avui sense pluja

La situació de la ciutat es inmillorable.

M agrada molt la ciutat però no se si també influeix el que sigui una de les ciutats americanes mes europea. Els edificis son impresionants, les vistes del riu, de la illa d Orleans i de l'altre riba són precioses, parcs, places i carrers tot està molt ben cuidat i conservat.

Molts llocs tenen decoració de Halloween.

fa un fred terrible

el castell hotel de Quebec

 Ottawa, molta fred, tanta que el dia que me`n vaig anar estava tot nevat

maqueta de les encluses per portar aigua des de Kingston

 El Canal Rideau, és un canal de 202 km que connecta la ciutat d'Ottawa, la ciutat de Kingston, al llac Ontario.

canal Rideau

aquesta preso es actualment un alberg on vaig dormir

Canada

Est Canada mesos de setembre i octubre 2016

Els dos mesos que he passat al pais m'he fet sovint el menjar jo, ja que m'he allotjat en hotels o en cabines de camping.

Cal destacar que a la zona del llac Superior i més al sud solen fumar les truites que pesquen i resulten delicioses.

A Nova Scotia crien i pesquen llagostes, estan delicioses.

A la provincia de Quebec menjen, a mes de les especialitats franceses, "poutine" que es un plat de patates rosses amb daus de formatge i amb salsa. Pot portar tota mena d'extres: carn picada, boniato.....

Es la época de la recolta de la carbassa i hi ha sopes, tes i cervesa amb carbassa arreu

Ottawa

Es clar, aquests canadencs ho tenen tot per a contruir ciutats maques, entorns priveligiats i diners per bons urbanistes.

Ottawa no es tan europeu com Quebec, peró és una ciutat nova pero molt maca.

M'ha agradat veure un extrem del canal de Rideau, l'altre el vaig anar a veure a Kingston.

El canal es va començar a construir el 1826, i estava pensat per unir Montreal amb Kingston i amb fins militars. Fins a Ottawa es va construir el canal, d'Ottawa a Montreal ja hi ha el riu St Laurence. 

Poc abans del canal entrar al riu, ha de salvar un gran desnivell i es veuen un seguit de comportes per fer-ho. A l'estiu el canal es navegable.

 El canal de Rideau abans de desembocar al riu San Laurence

 Quina vergonya, tants segles per aconseguir això!

Quebec, encara amb pluja

Plou, fa vent i fred però tot hi així Quebec es molt maco.

 

 

Quebec

He anat moltes hores en tren, quasi 20 per arribar a Quebec i aqui fa molta fred, plou i fa vent, de moment tot el que he vist està envoltat d'una capa de boira

La llagosta

Tots els pobles de la costa de Nova Scotia es dediquen a la pesca i cria de llagostes, que es clar, estan boníssimes

Lunenburg, Mahone Bay i Peggy's Cove

Avui 18 d octubre, he recorregut una petita part de la costa sud d' Halifax.

He dormit en un camping municipal a Lunenburg, un lloc des del que es podien veure les moltes entrades del mar, formant petites penínsules. Abans de dormir vaig veure tres cérvols que es passejaven per un extrem del camping.

Lunenburg es patrimoni de la Humanitat. El nucli vell te totes les cases de fusta molt ben pintades i conservades.

Tot el recorregut per la costa és un seguit de petites penínsules i badies.

peggy's Cove és espectacular, es un conjunt de roques granítiques que entren al mar.

  

 Lunenburg

 Mahone Bay

 Peggy's Cove

Grande Pre

Grande Pre es un lloc a la badia de Fundy que es Patrimoni de la Humanitat. 

Aqui es van lliurar una batalla entre els francesos establerts i els escocesos que volien establirse. El resultat va ser que els francesos vàren haver de marxar, molts tornaren uns anys mes tard i se ls coneix com els arcadians

A mes del lloc històric el Gran Pre, te un paisatge excepcional ja que es varen construir uns dics per poder conrear la terra sense que hi arribessin les marees, i aquest paisatge està preservat i encara s'utilitza pels conreus.

He anat a la vall d Annapolis i m'ha decepcionat, es un lloc ple de conreus que no m'ha semblat excepcional. També perque s'havia acabat la collita de carbasses, només n he fotografiades unes quantes.

Les marees

He passat gran part del dia a Burncoat Head, un petit cap a la Badia de Fundy, es un bon lloc per veure les marees i a més te el record del mon de pujada vertical . He arribat en marea alta i he pogut veure com cada hora baixava uns dos metres.

 

 

 

Costa de l estret de Northumberland

He anat de Cap Breton fins a Pictou. Tota la costa es molt bonica, he fet el recorregut per carreteres estretes i llocs on els turistes no van. Les platges son totes de terra rosat vermellos.

He anat a Pictou, que es el port per on vàren arribar gran part dels escocessos inmigrans.

A la badia de Fundy es donen les marees mes grans del mon. He recorregut una mica la part nord de la badia fins a Five Islands, era marea baixa i es veu l'alçada que agafa quan puja.

He anat a Trudo i he vist com les onades pujaven riu amunt fent pujar el nivell en questio de segons. Un fenòmen interessant que a mes ha estat molt intens ja que hi ha lluna plena.

 

 Pictou

 Los ones que van avançant

Cap Breton

El cap Breton és geologicament molt interessant. Es una illa que actualment esta unida a terra ferma per un pont.

Tota la part central esta ocupada per un gran llac salat, Le Bras d'Or.. La part nord es muntanyosa i forma part de la Serralada dels Apalaches. Te una gran falla al nord, resultat de la colissió entre dues plaques.

El primer dia vaig anar en una illa dins del llac salat i a la tornada elferry estava ocupat per un grup que tocava dances escoceses, i feien ballar al públic.

La cultura escocesa, cèltica és moltforta aquí.

El segon dia vaig recorrer el Cabot Trail, que es una ruta que gran part transcórrer dins un parc natural i és considerada un dels llocs naturals molt macos.

 El grup musical en el ferry

 Cabot trail

 Cabot trail

Costa est de Nova Scotia

He llogat un cotxe. He recorregut la costa est. Es preciós, el mar fa moltes entrades a la terra i s'assembla als loch escosesos. Tambe hi ha molts llacs a tocar el mar.

 

 

          

Halifax

Estic a Halifax, vaig arribar en tren des de Montreal (23 hores). Te fama de ser una ciutat molt maca i el que he vist fins ara ho es, es clar que de moment només he vist el centre.

Es aquesta regió de Nova Escocia es veuen molt conreus, acaben de recollir les carbasses, només en vaig veure un parell de camps des del tren. Durant un parell de mesos es pot beure cervesa de carbassa.

 Foto panoràmica des del Fort

Montreal 2

Torno a ser a Montreal. Avui he pujat al Mont Real, es una muntanya parc que hi ha al centre de la ciutat. La vista des de dalt es fantàstica, ha valgut la pena.

Tot el parc esta en el millor moment pel canvi de color de les fulles. 

Senenterre

He agafat el tren que va de Montreal a Senenterre, a 550 quilòmetres al nord

Es un tren de passatgers i de mercaderies alhora. Quan el tren ha sortit de la ciutat i ha deixat enrrera les industries el paissatje es converteix en una cosa excepcional.

He tingut la sort de poder viatjar en un dels dies en que el colors de tardor estan en el seu pic. He disfrutat veient la gamma de colors del groc al vermell passant pels taronjes. A partir de mig cami el paissatge es mes salvatje, sense carreteres asfaltades i com que fa mes fred, ja no es veuen maples i  cedres. Es veuen molts àlbers, pins i avets molts alts i punxeguts, de fulla perenne i de fulla caduca, que ja tenen les fulles grogues. El sòl esta cobert de líquen blanc  i mates vermelloses. Hi ha llacs per tot arreu i de vegades el tren passa per un cami enlairat damunt del llac.

Vàren ser 12 hores de viatge d'anada i unes quantes més de tornada però ben aprofitades.

El tren és com una mena de transport sota demanda, doncs te moltes parades que nomes fa si se soliciten, en aquests llocs solen pujar caçadors i pescadors. Els poblets que es troben hi ha industria de fusta.