dimarts, 4 d’octubre del 2016
Montreal
El tren ja torna a ser el meu medi de transport, en Rod se'n ha anat vaig sola. Avui he arribat a Montreal. M'ha cridat l'atenció la barreja de edificis nous i vell. Estan fent obres a molts llocs i el que jo he vist canviara a no tardar.
Riu Ottawa
Desprès d Algonquin hem continuat cap al nord est i hem seguit al costat del riu Ottawa, que separa Ontario de Quebec.
Durant tots els dies que ha durat l'itinerari en cotxe ens hem allotjat en llocs excepcionals, quasi sempre en casetes de fusta davant d'un llac.
I llavors resseguint el llac Nispering hem tornat a Sudbury, per completar el nostre bucle en forma de vuit i tornar el cotxe.
Sudbury el lloc on ho ha les mines de coure mes grans del mon. Un lloc on no m'agradaria viure, la pluja àcida procedent de les industries de tractament del coure vàren matar tota la vegetaciò, fa poc han reforestat la zona, però continua essent un paisatge pseudollunar
encara Algonquin
Hem passat tres dies a parc natural d Algonquin. Hem fet moltes excursions i totes han estat fantàstiques ja que a mes del paisatge els arbres estaven amb la vestimenta de tardor.
El darrer dia, quan anàvem a incorporarnos a la carretera, just per davant va passar un moose.
Algonquin, parc natural
Estem a l'entrada d'aquest parc, allotjats en una de les casetes de fusta, al costat d'un llac, es una preciositat.
Avui hem fet una llarga caminada pel parc, hem passat 4 o 6 llacs, se suposava que veuriem algun animalot, però només algun ocell.
De Wawa al llac Huron
El camí ha estat llarg, sort que hi havia poc transit. No hem parat de veure llacs i ha estat interessant veure la transició del bosc àrtic al bocs cadicifol.li més al sud.
La cirerete del pastis ha estat una guilla que ha vingut a la terrassa per veure si aconseguia menjar.
 |
| Ha vingut a demanar menjar |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)